domingo, 31 de agosto de 2014

La Primera Guerra Mundial i la indústria hospitalenca

I

En aquests dies de juliol i agost recordem l’inici de la Primera Guerra Mundial amb motiu del seu centenari. Sobre aquest terrible episodi de la història recent s’han escrit centenars d’obres, en les que trobareu tota la información que vulgeu. Ara us poso alguns enllaços que us poden ser útils:

Comencem amb un web extraordinari de la revista Sàpiens

El llibre que més m’agrada en relació al tema és La Gran Guerra (1914-1918), de Marc Ferro, però no es troba en línia. Una obra interessant, feta per un altre historiador francès, que a més va lluitar a la guerra, és la de Pierre Renouvin. A més, és de les més senceres al “google llibres”, on, com sabeu, trobem obres però amb mancances d’algunes pàgines o de fragments.

Un atlas sempre va bé


Com és conegut, en els anys anteriors a 1914, en el si del moviment obrer i del socialisme es va produir un gran debat. Què calia fer?, lluitar cada obrer pel seu país o declarar la vaga ganeral perquè entenien que la guerra era conseqüència dels enfrontaments imperialistes de les burgesies de cada país? Què era més important, la conciencia nacional o de classe? Malauradament va pesar més la primera opció. 

Qui ho va veure clar, entre d'altres va ser Lenin, que en 1916 escrivia una obra que és una joia de l’anàlisi política i económica, basant-se en Hobson i Hilferding, L'imperialisme, fase superior del capitalisme.



Al Youtube podeu trobar moltíssims documentals.  Dues bones sèries són


Pel que fa a les pel·lícules, en línea trobem Feliz Navidad 1914 (2005)

De la novel·la d’Erich M. Remarque Sin novedad en el frente  s’han fet diverses versions. Malauradament, la clàssica de 1930 no es troba gratis.


Sí que hi és l’adaptació de Adéu a les armes (1932) d’Ernest Hemingway  . I la de 1957, en anglès Afarewell to arms 

Val a dir que tant Remarque com Hemingway van participar en la Guerra. La millor peli? Segurament que encara és Paths of glory (1957), però a mi la que m’agrada més és La Grande Guerra (1959), del triangle Monicelli, Gassman i Sordi.




Aquests i molts altres enllaços els podeu trobar en aquest recull de “Recursos de la Gran Guerra” http://recursosgranguerra.blogspot.com.es/p/blog-page_3280.html



II

Anem apropant-nos. Com sabeu, Espanya es va mantenir neutral, i aquesta opció va tenir unes trascendentals –i positives- conseqüències econòmiques. En paraules de Josep Maria Jover, (vegeu les pàgines 51 a 60) un riu d’or es va abocar a la Península,


Les potències que lluitaven en la comtesa eren grans consumidores de molts tipus de productes, i els mercats que abans els compraven es trobaven desabastits. L’oportunitat amb la que es va trovar el teixit productiu espanyol va ser inigualable.
Dos testimonis. El primer, directe. Pere Gual Villalbí, industrial i polític (va arribar a ser ministre franquista) va publicar l’any 1922 Memorias de un industrial de nuestro tiempo. En aquest llibre trobem aquest relat:
“Unas veces eran contratos para proveer de algunos centenares de miles de mantas; otras se trataba de cantidades fabulosas de tejido para uniformes… Llovían las demandas, muy superiores a nuestra capacidad productora y, bajo los agobios a que se sometía a los compradores para entregarles sus pedidos, se avenían a todas las condiciones, ofrecían espontáneamente mejores precios, con tal que les sirviese, y éstos emprendieron enseguida una carrera ascensional desenfrenada. Fue una época fantástica, un sueño portentoso en el que todos los negocios fueron prósperos y fáciles, consistiendo una verdadera orgía de ganancias”[i]

El segon testimoni és indirecte. En Francesc Cabana, a la seva obra  La saga dels cotoners catalans (2006) informa que les exportacions de teixits de cotó es van triplicar entre l’inici i la fi de la guerra, i reprodueix una anècdota que afirma que li van explicar uns membres de la familia Sedó:
“ Mentre es lluitava, un general francès d'intendència visita el despatx dels Sedó per passar una comanda de pana de cotó, destinada a la confecció d'uniformes per a l’exercit. El militar precisa que es tractava d'una comanda urgent i que no discutiria el preu que li demanessin. Però el volum de metres que demanava era tan important, que els Sedó, tot i que estaven disposats a destinar-hi tota la producció de la fàbrica en torns continus de treball, no veien la possibilitat d'atendre-la. Davant de la insistència del militar els empresaris argumentaren que una producció intensa i accelerada perjudicaria la qualitat del producte acabat. La resposta del general francès fou contundent: "No es preocupin per la qualitat del teixit. Abans que l'uniforme s'hagi fet malbé, el soldat que el porti ja estara mort”."[ii]

I tenia raó aquell general malparit, sobretot perquè ja s’encarregaven aquella colla de caps militars ineptes i assassins que es complís l’horrible predicció. Si viatgeu a qualsevol poble de França veure un monument com aquest, que és de Talteüll (de la Catalunya Nord, Tautavel en francés). En un poble que l’any 1914 tenia uns 1.100 habitants, van morir 40 homes en la guerra. Com que després van afegir els morts de les altres guerres en les que ha participat França, podem comparar: 4 morts a la II Guerra Mundial i 1 mort a la Guerra d’Algèria.




III

I a l’Hospitalet? En aquell moment, el municipi tenia uns 10 mil habitants, repartits en tres nuclis (Centre-Sant Josep, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia) i en gairebé dues-centes masies i cases escampades per la Marina, que, recordem-ho, encara arribava a la costa. En els anys anteriors a 1914 s’havien instal·lat algunes indústries importants del tèxtil (Basté, Trias, Trinxet, Gras, Vilumara, Rifà, etc) i d’altres sectors. La indústria començava a ser tan important com l’agricultura, tot i que el Delta del Llobregat era una de les zones més productives, o la més productiva, del país.

Per conèixer l’evolució de la industria local tenim les dades de la Matrícula Industrial, on els ajuntaments anotaven el cobrament de la contribució industrial i de comerç, un impost directe creat el 1845. Els llibres de la Matrícula hospitalenca es troven a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet. No totes les empreses hi eren, puix les que eren constituïdes segons algunes formes jurídiques, com societat anònima, pagaven a hisenda en una altra finestreta. 

A més, com sabem si pensem en l’actualitat, les dades fiscals són d’una fiabilitat sempre discutible. Tot plegat provoca que no les hem de prendre al peu de la lletra. Tanmateix, les dades de la Matrícula són la principal font primària pel que fa al desenvolupament industrial i ens poden proporcionar una correcta perspectiva de l’evolució global en aquells anys. 

Com que els reculls d’informació es feien en diferents moments de l’any, exposaré les dades amb la data en la que es va signar el document per part de l’alcalde. Les xifres corresponen a l’anomenada “Tarifa 3ª”, la de la indústria. En la Matrícula també contribuïen les botigues, la gent d’ofici, comerciants, etc. Val a dir que en el període que mostrem no hem trobat cap pujada d’impostos (que sí es van produir en 1911 i 1920), per la qual cosa constitueix una sèrie homogènia i comparable.

CONTRIBUCIÓ INDUSTRIAL A L’HOSPITALET
DATA
CONTRIBUCIÓ (en pts)
14 novembre 1911
58.517,38
14 novembre 1912
61.688,62
29 novembre 1913
54.540,69
20 novembre 1914
91.663,27
20 novembre 1915
97.383,99
6 novembre 1916
73.284,33
21 novembre 1917
101.456,40
2 desembre 1918
108.584,66
Font: Matrícula industrial. Arxiu de l’Hospitalet.

En primer lloc, hem de dir que les dades de noviembre de 1913 i 1916 són poc fiables, amb importants absències d’alguns elements  que sí apareixen en l’any anterior i posterior, especialmente de l’empresa local més important  de l’època, la tèxtil Can Trinxet. Per exemple, en els anys 1912, 1913 i 1914 declararen 420, 40 i 500 telers mecànics respectivament. Això té pinta de frau fiscal. 

Per tant, per veure correctament la trajectòria industrial local, el punt de referència anterior a l’esclat de la Guerra (juliol de 1914) és el document de novembre de 1912. Fins i tot, podem partir d’unes 65.000 pts a finals del 1913 si mantenim la progressió de l’any anterior. Doncs bé, podem dir que la indústria hospitalenca va crèixer un 67-70 % arran de la Gran Guerra segons aquest indicador concret.

Veiem que l’impacte de la pujada de la demanda ja es va notar a finals de 1914. Quan tothom va veure que la guerra seria llarga van començar les comandes a l’estranger i les inversions per respondre’n. Al  llarg dels quatre anys següents, les dades de la matrícula no ens donen un creixement tan important. 

Tanmateix, per d’altres fonts sabem que es van produir grans ampliacions de fàbriques que no apareixen en la documentació fiscal. És el cas de La Farga, que va esdevenir Altos Hornos de Catalunya, S. A. en 1916, amb capital procedent de la Bèlgica ocupada:

 Can Trinxet, que ja hem vist que protagonitzava “irregularitats fiscals”, va ser ampliada extraordinàriament entre 1916 i 1917 (adjuntem una reproducció del plànol de l’ampliació[i]), amb unes naus a tocar del carrer Santa Eulàlia on de ben segur que van instal·lar unes màquines que no apareixen en les pàgines de la Matrícula. Fins i tot, els anys 1917 i 1918 declararen quantitats una mica inferiors de telers i fusos que en els anys anteriors. Les noves naus eren buides?


Plànols de l'ampliació de Can Trinxet de l'any 1916.


Podem concloure que el creixement real va ser superior al que indica la Matrícula; la indústria hospitalenca molt probablement es va doblar en quatre anys.

Les conseqüències socials del boom econòmic provocat per la Guerra també són molt conegudes: inflació, augment de l’explotació a la clase treballadora, increment de la misèria popular i creixement de la conflictivitat social. A les reivindicacions majoritàriament pacífiques, l'oligarquia va respondre amb el màuser. L’espiral de la violència va créixer a partir de 1917. D’això ja he escrit  (si voleu llegir el meu article sobre pistolerisme cliqueu aquí) i ho tornaré a fer més endavant.

L’explosiu creixement industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona també va ser el principal factor de la primera onada immigratòria que ha rebut en cent anys. D’això també escriuré en el futur. Aquest article pot fer d’aperitiu.

Manuel Domínguez.


[i] DOMÍNGUEZ, LÓPEZ, MARTÍNEZ i DE PLANELL, Rutes urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l’Hospitalet, Museu de l’Hospitalet, 1991


[i] Cit. a TERMES, Josep. De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Barcelona, Ed. 62, 1987 (vol. VI de VILAR, Pierre (dir.). Història de Catalunya), pàg. 277-278
[ii] CABANA, Francesc. La saga dels cotoners catalans, Barcelona, Proa, 2006, pàg. 74





No hay comentarios:

Publicar un comentario